Educació Infantil

Els nens i nenes que comencen P-3 tenen per davant tota una incògnita per descobrir: l’escola és per a ells un espai nou, on hi ha unes persones que també els resulten noves i desconegudes.

Davant d’aquesta nova situació cada nen o nena pot reaccionar d’una manera diferent: alguns l’acceptaran de seguida, a d’altres els inquietarà i els costarà més. Tant en un cas com en un altre és una reacció normal.

Durant els primers dies i les primeres setmanes es dóna aquell moment difícil en què els pares marxen i els nens i les nenes es queden a l’escola. Separar-se dels pares no els agrada gens i els pot provocar sentiments d’inseguretat, inquietud, intranquil·litat,…

És normal que protestin davant de la seva nova situació, que la rebutgin i que és rebel·lin. Sovint s’enrabiaran, faran rebequeries,… També poden manifestar i exterioritzar aquests sentiments amb plors, en alguns casos amb pèrdua de la gana, tornant-se a fer pipí a sobre, algun trastorn del son,…

A vegades entre ells/es s’encomanen aquests sentiments, de manera que quan un d’ells comença a plorar poden sorgir altres nens/es que per empatia també ho fan.
Per alguns nens i nenes la dificultat en l’adaptació es limita al moment de l’arribada a l’escola, per por a separar-se dels seus pares

Moltes vegades, quan els pares ja han marxat, es fan a la idea, l’accepten, es distreuen i se n’obliden. Durant la seva estada a l’escola els nens i nenes troben molts estímuls que els atrauen i els resulten lúdics. Molts s’adonen de seguida que els motiva més jugar i divertir-se que no pas plorar.

Tot i que passin bé el dia pot ser que l’endemà tornin a plorar en el moment de separar-se de nou del pare o de la mare. A d’altres els pot durar més estona l’angoixa, pel dubte que tenen de si els pares tornaran a buscar-los o per la inquietud de si tardaran molt de temps.
A més a més van descobrint que a l’escola tenen experiències positives i agradables: poden jugar, compartir estones de pati amb els altres nens i nenes, escoltar música, gaudir de tots els moments màgics que creem per a ells,… S’adonen que anar a l’escola els agrada i és divertit.
Tot aquest procés d’adaptació l’haurà ajudat a madurar, a fer-se més gran i més autònom i podrà enriquir-se amb les múltiples experiències que aquest nou ambient li oferirà.

No obstant, per aquells nens i nenes que encara no controlen esfínters perquè no han arribat a tenir la maduresa per fer-ho, els deixem portar bolquers el temps necessari i els acompanyem en el procés d’anar-los deixant fins que arriben a tenir aquest control.

Aquells infants que es queden a dinar a l’escola, poden gaudir d’una bona migdiada que sempre va bé per començar la tarda amb energia.
Durant el mes de Juny, les mestres d’Educació Infantil, fem una reunió amb els pares/mares que han matriculat els seus fills/es a la nostra escola, on s’expliquen aquells temes més rellevants a tenir en compte de cara al nou curs.

Al Setembre i abans de començar el curs escolar, els pares/mares venen a l’aula amb el seu fill/a i en grups reduïts per tal que els infants es vagin familiaritzant amb la mestra, companys i el nou espai que aviat faran servir.

A la nostra escola, a Educació Infantil, treballem en el projecte del nom de la nostra classe durant el primer trimestre, durant el 2n i 3r trimestre treballem el projecte que els propis nens/es han triat.

Per començar cal dir que el projecte de treball està centrat amb l’aprenentatge d’interessos que tenen un grup de nens i nenes i així ajudar-los a donar sentit al món en el qual viuen i els envolta.

Així doncs, els projectes de treball no els podem definir només com un simple mètode, una pedagogia o una forma didàctica basada en seguir només una sèrie de passos, sinó que es tracta sobretot d’aprendre a donar sentit als problemes i interrogants que tenen els infants sobre ells mateixos i sobre el món.

És molt important que els alumnes puguin mostrar als altres tot allò que coneixen, tot allò que saben o han descobert.

A l’Educació Infantil, seguim uns passos per iniciar un Projecte de Treball:

• Elecció del tema. (per part dels infants)
• Hipòtesi. Què sabem del tema i què volem saber?
• Recerca d’ informació (per part de les mestres i dels propis nens amb l’ajuda de la família a casa)
• Activitats relacionades amb el tema (Elaborades per les mestres i incloent totes les àrees d’aprenentatge)
• A partir de l’ organització i la conversa, tractament de la informació que va arribant a l’aula. “Exposicions dels nens/es” (amb el suport de les mestres)
• Conclusions. Es posen en comú els aprenentatges obtinguts. Què hem après?.

A l’Escola Seda partim de la premissa que l’activitat principal dels infants és jugar, per tant, es cultiva el joc com un element fonamental de l’aprenentatge.

El joc és l’activitat bàsica i fonamental que fan els infants de manera natural. Amb el joc aprenen i s’expressen. A través del joc l’Infant explora el món dels objectes i estableix relacions personals i socials.

Aquesta àrea tracta del coneixement d’un mateix en diferents aspectes:

• Els nens i nenes aprenen a expressar les pròpies emocions, sentiments, pensaments i opinions. En aquest sentit la descoberta d’un mateix es relaciona amb l’àrea de llenguatges.
• Avancen en el coneixement del propi cos i de les seves possibilitats a través de jocs motors o de psicomotricitat.
• Van progressant en autonomia a nivell personal, de treball i en les relacions amb els altres. En aquestes edats és molt important anar adquirint els diferents hàbits.
• Es van formant en una autoestima positiva que els dóna seguretat i confiança en ells mateixos.

Els hàbits són unes pautes de comportament que ajuden els nens/es a estructurar-se, a orientar-se i a formar-se millor. L’adquisició dels diferents hàbits els permet ser més autònoms, fa possible que tinguin una convivència positiva amb els altres i són necessaris en l’adquisició dels nous aprenentatges.

A mida que els nens/es van assolint els diferents hàbits se senten més segurs, tranquils, equilibrats i amb ganes d’aprendre. Observar els seus petits progressos dia a dia i saber valorar-los és per a ells/es una motivació important i necessària per continuar avançant.

Els hàbits que treballem al llarg de l’Educació Infantil són:

• Hàbits d’Autonomia
• Hàbits de treball
• Hàbits de sociabilitat
• Els hàbits s’han de treballar a casa i a l’escola

És molt important que els nens/es d’Educació Infantil siguin capaços d’identificar i expressar les seves emocions. És per això que mitjançant contes els introduïm a les diferents emocions i els ajudem a expressar-les de diferents maneres, verbalment i artísticament. El treball de les emocions el fem de manera individual i en grup.

Perquè la classe funcioni bé tots hem de col·laborar. Ens organitzem i cada nen/a té una responsabilitat especial encomanada durant un temps determinat. Portem un control de manera que al llarg d’un curs cada nen/a hagi passat per cadascun dels càrrecs com a mínim una vegada.

Tenim els encarregats de: passar llista, del dia de la setmana, del temps, de repartir fulls, plastilina, safates de colors,els missatgers o secretaris, el maquinista o primer de la fila,…

Els nens i nenes senten curiositat per conèixer l’entorn natural i gaudeixen quan estan en contacte directe amb la natura. Encara que a l’escola fem sortides de descoberta d’aquest medi, mai no podrà ser suficient i és important que els pares i mares també facin possible aquest contacte que per als seus fills/es és necessari.

El coneixement del medi natural és pot realitzar a partir de:

• L’observació directa i vivencial de la natura, a través de sortides a la muntanya, parc,… mirant les plantes, els animals, esbrinant-ne els noms, les característiques morfològiques, com s’adapten al medi,..
• L’observació indirecta a través de fotografies, llibres, explicacions, vídeos o altres mitjans multimèdia, …

Els petits i petites expressen les idees i nocions (a vegades intuïtives) que ja tenen, observen, formulen preguntes, reben noves informacions i a través del diàleg estructuren i ordenen tot allò que saben. D’aquesta manera aniran formant i construint els seus propis coneixements.

Les nenes i els nens creixen en un determinat entorn social: la seva família, l’escola, el poble o el barri,… Dia a dia van descobrint aquest món més proper que els envolta. Ensenyar l’entorn social vol dir ajudar-los a interpretar el món que tenen al seu voltant. Comencen exterioritzant la informació que ja tenen, l’organitzem a través del diàleg,  formulem  o ells mateixos formulen noves preguntes que els faran aprofundir i ampliar els seus coneixements. Els pares i les mares com a acompanyants habituals dels seus fills/es tenen una gran ocasió de convertir-se en formadors/es de l’àrea de l’entorn: observant juntament amb ells/es, escoltant-los, conversant,…

El tractament que donem als diferents temes es basa en transmetre unes pautes de comportament social: aprendre a conviure i a relacionar-se amb una actitud de respecte cap a totes les persones i cap al patrimoni particular o públic.

L’expressió oral és molt important a l’Educació Infantil. Els nens/es estan aprenent a expressar-se, van precisant la pronunciació, ampliant el vocabulari, millorant la sintaxi, … Aquest creixement lingüístic s’aconsegueix escoltant i parlant.

A través del diàleg es desenvolupa el llenguatge, s’estructura el pensament i es reforça la seguretat i l’autoestima. A l’aula quan conversem també estem treballant. Busquem que hi hagi situacions de diàleg i destinem temps a parlar sobre diferents temes.

Les correccions les fem de forma subtil, sense que s’inhibeixin de participar: l’adult torna a repetir correctament la paraula o frase errònia i les fa tornar a dir al nen/a.
Per facilitar la comunicació, durant el temps que destinem a parlar podem estar asseguts en rotllana (en cadires o bé en el terra), veient-nos tots les cares i trobant-nos còmodes. A la rotllana es fomenten els hàbits d’ordre, torn de paraula, respecte i tolerància vers els altres.

L’expressió oral és treballa també a partir de la lectura de textos escrits. Als nens/es els agrada escoltar les lectures fetes pels pares, mares i mestres.

El procés de lecto-escriptura el comencen a P3 amb la grafia del seu nom, i durant els cursos de P4 i P5, es van endinsant en el món de la lectura i grafia dels seus cognoms, i diferents paraules i frases, fins arribar al final de cicle sabent llegir i escriure de manera autònoma. Respectem , no obstant, el nivell maduratiu de cada infant.

Aprendre a escriure, un procés d’investigació i exploració que pot resultar fascinant per als nens/es. La motivació per escriure es desperta quan aprenen a escriure paraules que els resulten molt properes i que tenen per a ells un significat especial: el propi nom, el dels companys, pares,…

Primer comencen reconeixent el seu propi nom, quins sons té i la grafia d’aquests sons.

En una fase següent els nens/es acostumen a escriure una frase tal com sona (la tira fònica igual com ells/es l’escolten).
També aprendre a escriure està molt relacionat amb aprendre a llegir, de manera que ensenyant a escriure estem també ensenyant a llegir.

Per als nens/es fer dictats és un bon exercici per aprendre a escriure. Per les mestres els dictats ens són útils per avaluar quins sons (amb les seves corresponents grafies) reconeixen i quins encara no. Progressivament aniran evolucionant en l’aprenentatge de l’escriptura.

Durant l’etapa de l’Educació Infantil el llenguatge matemàtic ha d’estar proper a la realitat dels nens i de les nenes, aplicant-lo a situacions de la seva vida quotidiana. Dins i fora de l’aula viuen i experimenten situacions que els ajudaran a entendre conceptes matemàtics.

Amb els materials que tenim a l’aula (peces de construcció, joguines,…) poden relacionar els objectes entre ells a partir de les seves qualitats. Segons una propietat triada, els nens i nenes comparen els objectes i els classifiquen.

Observen les formes que tenen els objectes propers i reconeixen algunes figures geomètriques (cercle, triangle, quadrat, rectangle, rombe).

Aprenen també a orientar-se en l’espai i a situar persones o objectes. Comencen a orientar-se en el temps, relacionant sempre el pas del temps amb els seus propis esdeveniments quotidians.

Fan seriacions d’elements segons dos, tres atributs,etc,….

Aprenen a comptar quantitats petites d’elements per saber quants n’hi ha i resolen problemes matemàtics senzills que impliquen afegir o treure, arribant al final del cicle a poder fer càlculs fins al nombre 9.

Els nens i nenes van evolucionant en la seva manera de dibuixar: primer comencen fent gargots i de mica en mica aprenen a fer formes més representatives. Tenen un gran potencial creatiu i els seus dibuixos es caracteritzen per la seva frescor i espontaneïtat.

Els ajudem a observar les formes, els colors, les textures, les funcions,… dels elements que hi ha al nostre entorn.

També mirem fotografies d’elements que no tenim al nostre espai immediat. L’observació els ajuda a estructurar i a enriquir les idees, però no hem d’esperar que reprodueixin amb fidelitat allò que veuen.

Mirem i parlem d’obres d’art, a través de làmines, de fotografies que també podem trobar a través d’Internet, … Experimenten fent pintura amb temperes, amb aquarel·les, ceres toves, guixos,…; treballen el volum modelant amb fang, plastilina,…; fan manualitats utilitzant materials de rebuig.
Els treballs dirigits a partir d’un model són útils per aprendre les diferents habilitats i destreses: estripar amb els dits, retallar, punxar, enganxar, plegar,… agafant bé i utilitzant correctament les tisores, punxons, pinzells,…

Des de P3 comencen a manipular i experimentar amb diferents materials  fent diferents activitats i manualitats enfocades a un tema o centre d’interès com poden ser la tardor i el Nadal. Aprofitem aquests centres d’interès per conèixer els colors de la tardor, els colors freds, els colors càlids, creació de colors barrejant els colors primaris…

En les classes també treballem vocabulari i ordres de les rutines diàries en anglès, així doncs, complementem les classes d’anglès juntament amb l’experimentació, manipulació de diferents materials i tècniques plàstiques a l’hora que es potencia la seva creativitat.

Des de ben petits els nens i nenes senten atracció cap a la música: per escoltar-la i sobretot per interpretar-la ells mateixos/es.

En l’etapa d’Educació Infantil ja són capaços d’escoltar amb interès curts fragments d’obres musicals. introduïm audicions que els faci estar atents i que els desperti la curiositat. Després de l’audició conversem sobre què els ha suggerit, quins instruments han reconegut,… Representem la música amb moviment i expressió corporal.

Els nens i nenes canten moltes vegades de manera espontània: aprendre cançons és per a ells/es una activitat vivencial i lúdica. Quan ensenyem cançons estem treballant també l’àrea de llenguatge verbal: han d’entendre la cançó, coneixen el vocabulari nou, la memoritzen, … Aprenen no només cançons noves sinó també a cantar bé: a cantar sense cridar, a escoltar els altres, perquè a l’aula quasi sempre cantem junts i hem d’anar tots al mateix ritme,…

A través d’un equip de música escolten enregistrades les cançons que aprendran, fent atenció a les veus i als instruments. També els agrada ballar danses senzilles.

Aprenen quines són les qualitats del so, que una partitura és el llenguatge musical escrit, … i sempre que sigui possible els portem a veure espectacles musicals.

Es realitzen al llarg del curs dos festivals de cançons i danses, les Nadales, al primer trimestre, i un espectacle musical coincidint amb la festa de final de curs.

A l’etapa d’Educació Infantil s’inicia l’apropament a una primera llengua estrangera, l’anglès, des d’una vessant oral.

L’objectiu principal és aconseguir el gust per la llengua i i que els infants l’incorporin d’una manera natural, és a dir, que esdevingui un instrument de comunicació, i la puguin fer servir per a petites produccions orals i senzilles relacionades amb el seu entorn més proper.

Les classes són dinàmiques i lúdiques, és a dir, s’introdueix la llengua a través de la rutina diària, jocs, contes, cançons, Total Physical Response…

S’imparteixen 2 hores setmanals de classe que es complementen amb 1 hora de plàstica i 1 hora de psicomotricitat, totes dues àrees també impartides en anglès pels mestres especialistes corresponents.

Es fan servir llibres als cursos de P4 i P5 per iniciar un primer contacte amb la llengua escrita.

La integració de les tecnologies a l’aula permet a l’alumnat integrar els coneixements d’una manera més visual, dinàmica i motivadora. Creiem fonamental iniciar a l’alumnat en l’ús d’aquestes eines des de les primers etapes educatives.

L’ús de l’ordinador i les Tauletes dins de l’aula d’Educació Infantil reforça, complementa o amplia els temes treballats en les diferents àrees. Resulta una eina molt atractiva per als nens/es.

Els/les mestres observem sovint amb sorpresa la facilitat amb què aprenen a fer-lo funcionar: primer agafen traça movent el ratolí (aprenent a coordinar la vista amb la mà)  i capten com moure’s dins d’un programa concret.

Les sessions motrius es basen en el moviment corporal a través de jocs col·lectius. Es treballa el control en el moviment, la coordinació global i segmentària, l’equilibri, l’orientació en l’espai i en el temps, la lateralitat…

L’explicació de la sessió es fa a classe o al pati , en rotllana, abans de començar les dinàmiques per tal que els alumnes tinguin consciència de les parts que hi haurà. Durant la sessió observem com participa cada nen/a en els diferents jocs i com es relacionen entre ells. El temps que destinem a psicomotricitat resulta molt lúdic, amb activitats i jocs que potencien  la cooperació i fomenten la consciència de grup.

Segons el tipus d’activitat les sessions es poden realitzar al pati o a l’aula de psicomotricitat.

Les instruccions i explicacions es fan en llengua anglesa i després en català, per tal que els infants vagin interioritzant i fent servir estructures d’ús habitual.